Les primeres dames acostumen a ser tractades pels mitjans de comunicació com una adjunt del marit, que és qui ostenta el càrreg públic, en el cas de Marcela Topor va més enllà. A ella, el diari digital «El Español», la retrata discriminatòriament pel seu país d’orígen, la seua ideologia i la seua condició de dona.

 

El mitjà online dirigit por Pedro J. Ramírez fa un ús del concepte immigració de forma essencialista, segons la «Guia de llenguatge inclusiu» del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). El periodista no usa el terme «romanesa» per definir la procedència de Marcela Topor, sinó per definir-la de manera pejorativa. Segons el manual de tractament de les notícies de RTVE, és «una dada eludible», perquè no afecta al resultat de les accions de Topor el fet de ser nascuda a Romania. Per tant destacar aquest terme en el bloc de titulars no té més objectiu que menys prear la periodista del Punt-Avui TV.

 

El llenguatge usat per El Español és assetjador, segons la esmentada guia del CAC, ja que «cal tenir una cura especial a l’hora de promoure l’ús de determinades expressions que entren en el terreny perillós de l’assetjament i que resulten insultants i denigrants» com per exemple: «Pero con el rumano y el inglés no se podía trabajar en un medio catalán y Topor dedicó un tiempo a labores de traducción».

 

A banda, la qualificació de la professió de Marcela Topor és pejorativa també, perquè acunya els éxits a la seua condició de muller del president de la Generalitat Catalana, Carles Puigdemont. A més, se li discrimina per tenir una condició política diferent a la línia editorial del mitjà on es publica la notícia; és independentista. El Español no tracta amb igualtat les idees independentistes de Marcela Topor, tal i com ho recomana el manual de tractament de les notícies de RTVE que estipula que «todas las creencias y prácticas religiosas deben ser tratadas en RTVE con el mismo respeto, atención e imparcialidad». Si s'extrapolen les creences religioses a les polítiques haurien de tenir el mateix tractament, ja que la Llibertat de Pensament, marcada en la Declaració Universal dels Drets Humans, està per damunt de tot.

 

El mitjà digital també menysprea la qualitat de Marcela Topor per desenvolupar el seu treball com a periodista fent una comparació denigrant cap a la seua antiga professió (actriu) i a la qualitat dels seus treballs actuals, sense basar-se en cap fet tangible i objectiu; com per exemple «puede que su pasado como actriz le sirva para desenvolverse en un plató de televisión» o «Sus conocimientos de actuación le pueden servir ahora para las entrevistas que hace en su propio programa, Catalán Connections, en un pequeño canal catalán. Le servirán incluso para sonreír sin ganas, como hizo antes de verano cuando le preguntó al cónsul de EEUU en Barcelona por la independencia y no recibió la respuesta esperada».

 

Per acabar d’adobar aquest perfil de Marcela Topor, cal destacar el llenguatge sexista que fa ús El Español al llarg de l’article. En l’avantítol la defineix com «La esposa del president», definint-la pels mèrits de la seua parella i no pels seus propis. Seguidament s'atribueixen, en el titular, les seues idees independentistes a la seua relació amb Puigdemont i li anula la capacitat de pensament polític pròpi a Topor; «La actriz rumana convertida en independentista por amor a Puigdemont». Seguidament en el subtítol, l’autor de l’article la defineix amb qualitats que perpetuen el llenguatge estereotipat, una manera d’informar desigualitària segons «La guia de tractament no sexista de la informació i la comunicació a la Universitat Jaume I»; «Discreta, guapa, con dos hijos, ahora trabaja de periodista en un canal nacionalista».

 

Al llarg de tot l’article es repeteixen les mateixes pràctiques que al bloc de titulars. Com per exemple quan l’autor descriu les eixides de la parella catalana per la ciutat de Girona amb moto; «Allí, muchos recuerdan las largas piernas de la primera dama. Marcela Topor y Carles Puigdemont son moteros y de sus paseos sobre ruedas ha quedado la imagen de ella como copiloto. Le gusta llevar vestidos y faldas, aunque vaya en moto, lo que hace que las piernas luzcan má, recuerda un vecino, en un comentario indiscreto. Pero ya no salen». Amb aquesta descripció, tan sols descriu físicament i tracta com un objecte la figura de Marcela Topor, un llenguatge que perpetúa el masclisme i el legitima, ja que es tracta d’un mitjà de comunicació i es suposa que hauria de tenir un paper educatiu i social.

 

Per tant, no sols es tracta d’un text que denigra a Marcela Topor pels seus orígens romanesos, sinó que també menysprea la seua professió de periodista pels seus pensaments polítics (l'autor del text els invalida sense cap fonament objectiu), així com la seua capacitat de treball per la seua condició de dona i de muller del president de la Generalitat Catalana. És a dir, és un exemple de comunicació per la desigualtat total. Per evitar que tot açò passe s’hauria d’haver escrit el perfil de la periodista catalana segons la seua trajectòria professional, sense destacar l’origen romanés de manera pejorativa i haver respectat la seua figura, totalment independent al lloc que ocupa la seua parella, Carles Puigdemont, ja que tota dona és capaç de definir-se a sí mateixa sense fer-ho a través de la figura de la seua parella sentimental. Aquest article és la personificació del racisme, el masclisme i la discriminació pels ideals polítics.