Clàudia Campos

El dret a l’avortament ha format part dels panorama i l’agenda política actual des que el PSOE va aprovar la primera llei que legalitzava l’avortament en 2010. Des d’aleshores, fins a l’aprovació de la reforma d’aquesta llei per part del PP, la societat espanyola i els partits polítcs s’han vist envoltats en aquest debat tan delicat com n’és l’avortament. No obstant això, de la primera proposta de llei del Partit Popular fins la reforma actual han passat molts debats tant dintre de les plataformes i col·lectius ciutadans com als partits polítics.

Ara, amb la segona legislatura del Partit Popular a la vista, les lleis i els canvis dels populars podrán ser més, encara que hauran de consensuar la legislació amb els seus companys de bloc, Ciutadans i el PSOE. Entre els nous moviments, l'opinió pública es pregunta si continuaran lleis polèmiques com la LOMQE o la proposta de la Llei Gallardón.

CONTEXT DE REFORMA

En 2010 es va aprovar la primera llei de l’avortament més àmplia des de 1985, propulsada pel PSOE quan estava en el govern. Aquesta excloïa l’avortament del codi penal i és basava en terminis, no en supòsits com ho feia la de 1985.

Per al moviment feminista, la llei de 2010 «no és perfecta», ja que segons Montserrat Cervera, membre de Ca La Dona i activista històrica del moviment feminista a Catalunya, «la llei de 2010 no suposa una garantia plena per a les dones en els seus drets reproductius, tot i que ens sembla un avanç en relació a la versió abans; hem aconseguit que cap dona es mori. Però s’ha de destacar que era una llei que no acollia tots els casos que nosaltres, el moviment feminista, volíem. És la millor llei que hem tingut, evidentment».

Aquesta llei va suposar que el partit que estava en l’oposició aleshores, el PP, prometés als seus votants que quan arribara al govern la derogaria i la canviaria totalment per a garantir el que el sector més conservador de la societat espanyola anomena dret a la vida.

Aquesta promesa electoral del Partit Popular es va plasmar amb la famosa Llei Gallardón. Aquesta va estar enormement aplaudida pels sectors més conservadors i propers a l’església catòlica de la societat espanyola. La nova llei que proposaven pretenia tornar al sistema de supòsits per determinar si la dona podia interrompre el seu embaràs o no, segons en el cas que es trobara. Per al PP, es tractava d’una defensa del «dret a la vida», que està recollit en la Constitució Espanyola.

Beatriz Escudero (PP) en la seua intervenció al Congrés dels Diputats durant la defensa de l’anomenada Llei Gallardón.

Per a les feministes i tots aquells que estaven a favor del dret a decidir de les dones, l’aprovació d’aquesta llei seria un pas enrere. «Quan vaig escoltar què es proposaven a fer amb la llei de l’avortament, se’m va vindre el món abaix. Retrocedir fins als anys 80 era un atac molt fort a tot el que hem aconseguit amb la nostra lluita i no era possible que a les altures que estem tornéssim a estar com estàvem fa trenta anys», expressava Montserrat Cervera. Però, no sols va ser l’oposició i el moviment feminista foren qui van estar en contra de la nova llei de l’avortament; dins del propi Partit Popular hi havien membres que no hi estaven d’acord amb el que proposava el ministre Gallardón, com és el cas de la parlamentaria popular Celia Villalobos què va votar en contra de l’aprovació d’aquesta llei. Va ser per això i per les pressions socials que el Partit Popular va decidir no dur endavant la Llei Gallardón, fet que va provocar la dimissió del ministre de justícia.

Després d’aquest fet, el PP, davant de les pressions del sector més conservador i de tenir a poc mesos eleccions generals de nou, va decidir fer marxa enrere i proposar una reforma de la llei vigent del 2010, què dictava que les menors entre 16 i 18 anys si volien avortar havien de fer-ho amb el consentiment de la mare/pare o el tutor legal. «Aquesta mesura el PP l’ha presa davant les pressions del sector més ultradretà del seu electorat i per a acontentar-los», expressa l’ex-diputada socialista del Parlament Laia Bonet.

Per a les feministes i tots aquells que estaven a favor del dret a decidir de les dones, l’aprovació d’aquesta llei seria un pas enrere. «Quan vaig escoltar què es proposaven a fer amb la llei de l’avortament, se’m va vindre el món abaix. Retrocedir fins als anys 80 era un atac molt fort a tot el que hem aconseguit amb la nostra lluita i no era possible que a les altures que estem tornéssim a estar com estàvem fa trenta anys», expressava Montserrat Cervera. Però, no sols va ser l’oposició i el moviment feminista foren qui van estar en contra de la nova llei de l’avortament; dins del propi Partit Popular hi havien membres que no hi estaven d’acord amb el que proposava el ministre Gallardón, com és el cas de la parlamentaria popular Celia Villalobos què va votar en contra de l’aprovació d’aquesta llei. Va ser per això i per les pressions socials que el Partit Popular va decidir no dur endavant la Llei Gallardón, fet que va provocar la dimissió del ministre de justícia.

Després d’aquest fet, el PP, davant de les pressions del sector més conservador i de tenir a poc mesos eleccions generals de nou, va decidir fer marxa enrere i proposar una reforma de la llei vigent del 2010, què dictava que les menors entre 16 i 18 anys si volien avortar havien de fer-ho amb el consentiment de la mare/pare o el tutor legal. «Aquesta mesura el PP l’ha presa davant les pressions del sector més ultradretà del seu electorat i per a acontentar-los», expressa l’ex-diputada socialista del Parlament Laia Bonet.

TAULA COMPARATIVA LEGISLACIÓ AVORTAMENT DES DE 1985 FINS 2015 (Elaboració pròpia, fonts BOE, El País i El Mundo)

OPINIONS DE LA SOCIETAT

La modificació del Partit Popular de la llei 2/2010 de l’avortament ha tingut multitud opinions contràries, tant per la banda del sector més progressista i feminista de la societat com per aquell que n’és més conservador i catòlic.

Aquesta reforma de la llei, per al sector de la societat que defensa la interrupció voluntària de l’embaràs, suposa un endarreriment en els drets de les dones. «Aquest retall a la llei de 2010 representa que les dones joves, que són més vulnerables, és queden desprotegides en aquest aspecte. A més les dones que no tenen el consentiment dels seus pares solen ser les dones que es troben en una situació més precària i d’exclusió, per tant són més vulnerables i tenen més risc d’exclusió», explica Montserrat Cervera. Per al moviment feminista, el dret a decidir no és un concepte «abstracte»; sinó què, té a veure «amb la vida concreta de cada dona», amb els dilemes als que s’enfronta, dels què «el de la maternitat és en ocasions un dels més complexes i indubtablement dels més íntims». Així ho mostren en el dossier Interrupció voluntària de l’embaràs elaborat per la Coordinadora Estatal de Organizaciones Feministas. En aquest defenen que «la dona puga exercir el dret a decidir és una cosa que ha de ser reconeguda i garantida.»

La ginecòloga Isabel Serrano i portaveu de la plataforma «Decidir nos hace libres», què integra al voltant organitzacions i professionals que defenen la Llei de l’avortament de l’any 2010, va senyalar el dia de l’aprovació de la reforma que era «un dia trist per a les dones, però sobretot les joves. Amb aquest canvi legislatiu, les joves que estan en una situació de vulnerabilitat per conflictes familiars hauran d’anar a un jutge per a poder avortar.» A més, va apuntar que «la reforma tindrà com a conseqüència que aquestes persones haguen de recórrer a avortaments clandestins o avançants amb conseqüències greus per a la seua salut.»

Mentre que aquelles que defensen el «dret a la vida» creuen que «des del punt de vista de la menor, i tenint en compte l’experiència de més de 28 anys, i més de 6.000 dones ateses, constatem que les joves que es sotmeten a un avortament necessiten d’atenció i seguiment, i que el fet que el seu entorn familiar estigui informat és positiu per a aquesta. Per tant, la reforma d’un article no suposa cap canvi respecte a la qüestió essencial que és que la llei deixa en mans d’uns determinats éssers humans, la decisió sobre la vida d’uns altres.», expliquen membres de la Fundació Pro-Vida de Catalunya.

L’associació Derecho a vivir va titllar la reforma de «burla i broma macabra» i va culpar al president del govern de «trencar amb un pacte electoral». Aquesta part de l’electorat va estar recolzat pels membres del PP més conservadors i crítics amb la decisió de Rajoy, com n’és l’exemple d’Esperanza Aguirre.

Gádor Joya (Derecho a Vivir) sobre la reforma de l'avortament

POSICIONS DELS PARTITS POLÍTICS

Entre els partits polítics que han pres partit en aquest tràmit de modificació de la llei 2/2010, hi ha tant partidaris com detractors de la reforma. Els principals defensors de la reforma de la llei de l’avortament foren els membres del partit que la va propulsar, el Partit Popular, tot i això, dintre del mateix van haver-hi membres que contraris a l’aprovació d’aquesta reforma. Entre els detractors de la reforma de la llei, es troben tots aquells partits més progressistes socialment; com per exemple el PSOE o la CUP, què defèn la posició contrària a la reforma més extremista.

La senadora del PP María Dolores Pan va ser un dels membres que va estar a favor de la reforma. Aquesta va defendre en el moment d’aprovació de la reforma de llei en el Senat que modificació «està dirigida a les menors de 16 i 17 anys que vulguen interrompre el seu embaràs». La reforma «reincorpora», per la senadora, el consentiment dels progenitors quan es tracta d’un avortament practicat «a les menors entre 16 i 18 anys, amb la finalitat de tornar als pares la capacitat d’aconsellar i d’estar al costat de les seues filles en eixe moment tan complicat de les seues vides». Segons la senadora, la llei «no treu drets, ni és contrària ni contradictòria a la legislació vigent» i va assegurar que «cap govern, fins l’actual, ha sigut tan sensible amb la problemàtica que afecta a les dones i a les menors».

No obstant això, dins del mateix Partit Popular van haver-hi dissidències. Eva Durán, diputada del PP al congrés dels diputats, va trencar amb la disciplina de vot i ho va fer en contra de la modificació legal de la llei, per la qual les menors no podran avortar sense el consentiment dels seus pares o tutors legals. Un altre diputat del PP que va mostrar el seu desacord amb la reforma de la llei fou José Eugenio Azpiroz. Aquest en unes declaracions el mateix dia de la votació va dir que no recolzaria la reforma del avortament proposada pel seu grup, perquè «no és coherent» amb el programa electoral del seu partit, al considerar que la modificació legal hauria de ser «més profunda». «Una important part de la societat espanyola, o al menys què havia votat i recolzat al PP, pensa igual», va afirmar Azpiroz.

Tot i que la reforma de la llei no ha donat un gir de 180º, com es veia venir des de l’oposició amb la Llei Gallardón, el PSOE ha atacat durament aquesta modificació de la llei 2/2010, defensant la llei que havia fet el seu partit durant el govern de Zapatero. La portaveu de Igualtat del PSOE en el congrés dels diputats Ángeles Álvarez va acusar, el mateix dia d’aprovació de la reforma, al PP de finançar a organitzacions que atempten contra els drets de les dones, a través d’esmenes pressupostàries per valor de 3 milions d’euros, i va considerar que aquesta reforma era «una compensació per als sectors més conservadors del partit», oferint «en sacrifici la llibertat i la salut de les dones», tot dient que; la reforma de l’avortament era «una imposició de maternitat que marcaria la vida de les joves», per part del PP. Per a la portaveu d’igualtat, es tracta «d’una reforma ideològica que abocarà a les dones a avortaments insegurs, clandestins, amb riscos per a la salut i amb una inseguretat jurídica i sanitària sense precedents. Aquesta modificació legislativa no beneficia a ningú, excepte el sector més retrògrad i de dretes del PP i a l’església.»

Des dels partits polítics catalans també hi ha hagut veus en contra de la modificació de la llei de l’avortament que ha dut a terme el PP. La part més moderada dintre de les veus crítiques la personalitza el PSC. Laia Bonet, exdiputada del PSC al Parlament de Catalunya, creu que «porten un projecte molt més suavitzat, tenint en compte el que pretenien al principi. Encara què, el que comporta en temes de canvis, no és tan poc, tot i que és poc comparat amb el que podria haver passat.»

Aquesta reforma «té un impacte en un col·lectiu molt determinat,les joves entre 16 i 18 anys. S’ha de tenir en compte que normalment les que no estan recolzades des d’un primer moment pels pares, són a les qui els afecta la reforma, que solen estar en situacions familiar molt difícils. Les que reben consentiment dels pares des d’un principi són menys vulnerables.», considera l’ex-diputada del PSC. Bonet pensa que «és una reforma covarda, perquè l’únic que pretén és posar una creueta en un llistat de les coses que s’havien de complir en termes de compromisos electorals. Van dir que reformarien la llei de l’avortament i aquí la tenim, però ni s’ha fet com s’havia de fer, ni s’ha tingut la valentia de buscar el consens, què era allò important; han tirat pel dret que tenien la majoria absoluta.»

Mentre que la veu més crítica la porta la CUP; en concret Maria Rovira, número dos de CUP Capgirem Barcelona, activista feminista i defensora principal de la impugnació a la reforma a nivell municipal de Barcelona.

POSICIONS DELS PARTITS POLÍTICS

Entre els partits polítics que han pres partit en aquest tràmit de modificació de la llei 2/2010, hi ha tant partidaris com detractors de la reforma. Els principals defensors de la reforma de la llei de l’avortament foren els membres del partit que la va propulsar, el Partit Popular, tot i això, dintre del mateix van haver-hi membres que contraris a l’aprovació d’aquesta reforma. Entre els detractors de la reforma de la llei, es troben tots aquells partits més progressistes socialment; com per exemple el PSOE o la CUP, què defèn la posició contrària a la reforma més extremista.

La senadora del PP María Dolores Pan va ser un dels membres que va estar a favor de la reforma. Aquesta va defendre en el moment d’aprovació de la reforma de llei en el Senat que modificació «està dirigida a les menors de 16 i 17 anys que vulguen interrompre el seu embaràs». La reforma «reincorpora», per la senadora, el consentiment dels progenitors quan es tracta d’un avortament practicat «a les menors entre 16 i 18 anys, amb la finalitat de tornar als pares la capacitat d’aconsellar i d’estar al costat de les seues filles en eixe moment tan complicat de les seues vides». Segons la senadora, la llei «no treu drets, ni és contrària ni contradictòria a la legislació vigent» i va assegurar que «cap govern, fins l’actual, ha sigut tan sensible amb la problemàtica que afecta a les dones i a les menors».

No obstant això, dins del mateix Partit Popular van haver-hi dissidències. Eva Durán, diputada del PP al congrés dels diputats, va trencar amb la disciplina de vot i ho va fer en contra de la modificació legal de la llei, per la qual les menors no podran avortar sense el consentiment dels seus pares o tutors legals. Un altre diputat del PP que va mostrar el seu desacord amb la reforma de la llei fou José Eugenio Azpiroz. Aquest en unes declaracions el mateix dia de la votació va dir que no recolzaria la reforma del avortament proposada pel seu grup, perquè «no és coherent» amb el programa electoral del seu partit, al considerar que la modificació legal hauria de ser «més profunda». «Una important part de la societat espanyola, o al menys què havia votat i recolzat al PP, pensa igual», va afirmar Azpiroz.

Tot i que la reforma de la llei no ha donat un gir de 180º, com es veia venir des de l’oposició amb la Llei Gallardón, el PSOE ha atacat durament aquesta modificació de la llei 2/2010, defensant la llei que havia fet el seu partit durant el govern de Zapatero. La portaveu de Igualtat del PSOE en el congrés dels diputats Ángeles Álvarez va acusar, el mateix dia d’aprovació de la reforma, al PP de finançar a organitzacions que atempten contra els drets de les dones, a través d’esmenes pressupostàries per valor de 3 milions d’euros, i va considerar que aquesta reforma era «una compensació per als sectors més conservadors del partit», oferint «en sacrifici la llibertat i la salut de les dones», tot dient que; la reforma de l’avortament era «una imposició de maternitat que marcaria la vida de les joves», per part del PP. Per a la portaveu d’igualtat, es tracta «d’una reforma ideològica que abocarà a les dones a avortaments insegurs, clandestins, amb riscos per a la salut i amb una inseguretat jurídica i sanitària sense precedents. Aquesta modificació legislativa no beneficia a ningú, excepte el sector més retrògrad i de dretes del PP i a l’església.»

Des dels partits polítics catalans també hi ha hagut veus en contra de la modificació de la llei de l’avortament que ha dut a terme el PP. La part més moderada dintre de les veus crítiques la personalitza el PSC. Laia Bonet, exdiputada del PSC al Parlament de Catalunya, creu que «porten un projecte molt més suavitzat, tenint en compte el que pretenien al principi. Encara què, el que comporta en temes de canvis, no és tan poc, tot i que és poc comparat amb el que podria haver passat.»

Aquesta reforma «té un impacte en un col·lectiu molt determinat,les joves entre 16 i 18 anys. S’ha de tenir en compte que normalment les que no estan recolzades des d’un primer moment pels pares, són a les qui els afecta la reforma, que solen estar en situacions familiar molt difícils. Les que reben consentiment dels pares des d’un principi són menys vulnerables.», considera l’ex-diputada del PSC. Bonet pensa que «és una reforma covarda, perquè l’únic que pretén és posar una creueta en un llistat de les coses que s’havien de complir en termes de compromisos electorals. Van dir que reformarien la llei de l’avortament i aquí la tenim, però ni s’ha fet com s’havia de fer, ni s’ha tingut la valentia de buscar el consens, què era allò important; han tirat pel dret que tenien la majoria absoluta.»

Mentre que la veu més crítica la porta la CUP; en concret Maria Rovira, número dos de CUP Capgirem Barcelona, activista feminista i defensora principal de la impugnació a la reforma a nivell municipal de Barcelona.

Maria Rovira (CUP Capgirem Barcelona) sobre la llei de l'avortament

A nivell local, també hi ha discrepàncies amb aquesta reforma del PP la llei. Un exemple d’actuació local front a la reforma dels populars és la impugnació de la modificació per part de l’ajuntament de Barcelona. Aquesta va estar impulsada pel grup de regidores de la CUP Capgirem Barcelona, què proposaven la impugnació de la reforma i una recerca d’actuacions locals per tal «d’assegurar el benestar de les joves en aquesta situació, perquè el control de la reproducció de les dones és un dels pilars fonamentals de l’opressió patriarcal i també molt especialment del capitalisme.»

Aquesta impugnació la van defendre els grups municipals del PSC, ERC i Barcelona En Comú. La CUP va presentar en el plenari de defensa de la impugnació de la reforma de llei una sèrie de mesures per prendre a nivell municipal «amb l’objectiu de contrarestar la reforma del Partit Popular.»

PROPOSTES PER CONTRARRESTRAR LA REFORMA DEL PP

- Presentar mocions als ajuntaments sobre dret avortament; on s’insta al parlament a crear llei pròpia, recolzament i creació de xarxes de suport.

- Crear projectes feministes revolucionaris on es doni informació, suport i alternatives a les dones que vulguin interrompre l’embaràs, a partir de la col·laboració amb col·lectius feministes, plataformes de defensa dels drets.

- Creació de taules de drets sexuals i reproductius que vetllarien pels drets de les dones gestionada a partir d’agents socials implicats.

- Treballar amb la xarxa feminista del municipi o comarca o crear espais si no hi són.

CUP Capgirem Barcelona

La reforma de la llei de l’avortament del Partit Popular ha demostrat que no ha estat consensuada ni a nivell intern del PP ni a nivell extern del partit, ja que els múltiples canvis que se li ha fet des del primer projecte fins la reforma final han anat descontentant a una banda i altra de la línia blava.

Els més conservadors en aquesta matèria l’han cregut «insuficient» en referència al que el Partit Popular pretenia fer, mentre que la part més progressista d’aquests blocs defensa que «s’ha retallat en drets» i que «és un retrocés en el dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos». Per tant, ni el Partit Popular ha pogut acontentar al seu públic amb aquesta reforma, ni tampoc ha calmat les respostes contràries d’aquells que estan a favor de l’avortament, front al projecte de llei que volia aprovar primerament.