Claudia Campos 

La valoració de les actrius més cotitzades de Hollywood, de vegades, no es fa des del punt de vista de la interpretació sinó pels seus físics. Aquesta notícia del diari El Mundo del 27 de setembre de 2016 no es lliura de caure amb aquestes valoracions que converteixen en objectes a les professionals del cinema.

 

Aquest article utilitza diverses expressions discriminatòries cap a l’actriu Charlize Theron pel simple fet d’haver engrossit 15 quilos per exigències del guió. Totes aquestes referències les fa directament el periodista i per tant llança judicis de valor sobre el físic de la sud-africana. Gran part de la notícia es dedica a descriure físicament l’actriu i a jutjar-la d’una manera subjectiva, sense entrar en cap moment en qüestions tècniques del seu paper en la nova pel·lícula que va a estrenar i en la qual n’és la protagonista.

 

El mateix titular, «Charlize Theron estrena silueta con 15 kilos de más», ja és l’exemple de les múltiples faltes cap a la integritat de l’actriu sud-africana que rep al llarg del text. La notícia no radica en que l’actriu de Hollywood haja engrossit 15 quilograms, sinó que ha canviat la seua forma física de forma física per qüestions del guió de la nova pel·lícula que està rodant. Aquestes especificacions no apareixen enlloc en el titular i per tant es tracta d’una transmissió d’estereotips, segons la “Guía de tratamiento no sexista de la información y la comunicación en la Universitat Jaume I”, ja que perpetua el fet que una actriu ha d’estar dintre dels cànons de bellesa actuals per ser bona en la seua professió.

 

Aquesta pràctica es repeteix al llarg del text en diversos punts del text com per exemple al primer paràgraf quan explica el perquè del canvi d’imatge de Theron; «no ha dudado en abandonar su atlética figura y engordar», amb aquesta afirmació (que no està basada en cap declaració de l’actriu) està transmetent un estereotip de que la dona ha d’estar prima i atlètica per fer bé el seu treball i que si està una mica més grossa perd la seua bellesa. A banda, el fet de remarcar en negreta la paraula engrossir converteix aquest terme en pejoratiu, com si estar grossa o augmentar el pes no fos correcte.

 

A banda de transmetre estereotips amb el llenguatge utilitzat, també fa ús del sexisme lingüístic. Aquest es tracta de fer una diferenciació en el tractament d’una informació «que a través del llenguatge concedim a las persones segons un únic factor: la seua condició sexual», segons s’estipula en el manual de la UJI anteriorment citat. L’autor del text defineix a Charlize Theron com una «actriz muy professional», la qual cosa deriva en que a priori les actrius no solen fer bé el seu treball, ja que aquest matís no és necessari per explicar que la sud-africana engrosseix 15 quilos per exigències de guió, ja que es pressuposa que es la seua obligació com a actriu que accepta un treball i amb ell totes les seues exigències.

 

Al final del text, l’autor assenyala que hi ha altres casos de canvis d’aparença en actors i actrius perquè el guió els ho exigeix. Amb aquest últim apartat del text es normalitza la pràctica d’engrossir i aprimar entre els professionals del cinema. La majoria dels casos citats són d’homes i no se’ls dedica una descripció detallada del seu canvi d’estat, com passa al cos de la notícia amb Charlize Theron. «(l’actriu) luce unos muslos más  redondeados e incluso tiene barriga y el tamaño de su pecho ha aumentado», amb aquesta descripció es fa una discriminació física, ja que es destaquen aquests trets com si foren una anormalitat i per tant s’està perpetuant i transmetent l’estereotip de bellesa ideal que rebutja les dones i homes amb més massa corporal.

 

La redacció d’aquesta notícia per evitar la transmissió d’estereotips i l’ús del sexisme lingüístic hauria d’evitar les descripcions físiques com a manera de determinar l’actuació d’una professional del cinema i evitar perpetuar el cànon de bellesa actual a través d’expressions pejoratives cap a les persones grosses o remarcar en negreta unes característiques que no s’ajusten a les normes que dicta la moda actual. A banda, s’hauria d’evitar també remarcar que «l’actriu és molt professional», ja que es pressuposa que si és una actriu experimentada ho ha de ser. En conclusió, l’aparença d’una actriu o un actor no hauria de ser notícia sinó la seua manera d’actuar i el seu treball, d’aquesta manera es menysprea el seu treball com a professional i es posa en dubte la seua capacitat per dur-lo endavant segons les exigències dels guions de les sèries i pel·lícules.