Clàudia Campos 

«No pot ser sa això. Jo que sé…, però el no menjar carn et fa estar dèbil i tindre dèficits que no es poden cobrir. No és sa, no». El vegetarianisme, el gran terror de la gent, l’ogre que mata als nens de fam i deixa morir a les persones d’inanició. Doncs jo vinc a acabar amb aquestes fal·làcies impostes en una societat, en què ser diferent és roí, en la que no seguir a la manada de borrecs i decidir per u mateixa és perjudicial per a la salut. 

Fa poc, van empresonar a una parella perquè, segons els mitjans de comunicació, havien deixat morir de fam al seu fill, ja que decidiren seguir la dieta vegetariana amb el seu xiquet. A la tele, que recorde que és on vaig vore la notícia, van atribuir la mort al fet que eren vegetarians, sense explicar ni la sentència del jutjat ni tan sols contextualitzant aquest fatídic esdeveniment. Una vegada més que es criminalitza a la comunitat vegetariana i es transmet la imatge d’irresponsables.

​

Però, no m’estranya que un amic meu tinga eixa opinió sobre el vegetarianisme, si és el que es transmet als mitjans de comunicació. En cap moment es trau la part bona de ser vegetarià i seguir una vida saludable, perquè el que passa és que el vegetarianisme és més que no menjar carn o peix. A aquesta posició li segueix una llista d’hàbits saludables i de concepció de la vida que en molts aspectes contradiuen a la moral col·lectiva, que tristament en té molta de cristiana, i per tant és mal vista per la societat i els mitjans decideixen no treure a la llum i mantenir en la ignorància a la gent amb simples fal·làcies sobre les persones vegetarianes.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

Que irònic que els mitjans de comunicació ens dirigisquen fins als hàbits alimentaris, ja no sols als hàbits socials, sinó també als personals. Difícilment, es pot veure als mitjans de comunicació generalistes una notícia sobre el vegetarianisme en la qual es mostren postures a favor d’aquesta vida i postures en contra, ni tampoc articles que expliquen el context que envolta aquests hàbits de vida.

 

Tristament, allò que no interessa als poders que és vega, no es trau ni a la televisió ni als periòdics, ni enlloc. Tristament, per informar-se sobre el que realment li va passar a l'infant que va morir i als seus pares empresonats s’ha de llegir u la sentència judicial. És clar, d’aquesta manera el coneixement s’acota i sols uns pocs són partícips d’ell. La ignorància és l’or de tot tipus de governants i els mitjans de comunicació el seu canal per a cobrir tots els indrets del món d’ella.